Testimonis

A continuació comparteixo amb vosaltres alguns testimonis de persones que m’han permès acompanyar-les en els seus processos personals. Les experiències que es desenvolupen a continuació formen part de la transformació que podem fer en l’espai terapèutic.

Gràcies per aportar paraules tan valuoses, paraules que donen esperança al canvi i lloc a la felicitat. 

"El procés terapèutic per mi ha significat una forma de redescobrir-me a mi mateixa, escoltar-me i respectar-me, connectar el que diu la ment amb el que diu el cor, amb les emocions, i anar alineada...

…Abans de començar a fer teràpia, sentia que hi havia aspectes de la meva vida que no era capaç d’entendre i sentia que s’escapaven del meu abast. Va ser llavors quan vaig veure que necessitava ajuda d’una professional com la Raquel. Realitzar el procés terapèutic amb ella m’ha ajudat per posar paraules a aquells fets que no en tenien per mi, a veure les coses des d’una altra perspectiva la qual he pogut comprendre millor. Una de les expressions que més ha significat per mi durant el procés ha estat “fer-se’n càrrec d’un mateix”. D’ençà que la conec, sento que en el moment que em faig càrrec d’algun aspecte de la meva vida li estic dedicant un temps, escoltant-me i cuidant-me tant físicament com emocionalment.”

– ARIADNA

"Mis sesiones de terapia con Raquel son un aprendizaje continuo no solo sobre mí misma, sino también sobre mi entorno y cómo situarme en él. Con ella he aprendido a respetar mis tiempos, a decidir y a escucharme, pero, sobre todo, a quererme...

…Al final, lo más importante para mí no es solo el tipo de terapia que realiza o sus técnicas (geniales todas, incluso redujeron el dolor de una lesión), sino su factor humano: su honestidad, su cariño, su empatía y su no juicio. Eso es lo esencial, porque sin eso, no hubiera podido continuar con ella. La humanidad es tan valiosa en terapia como el sentirse segura y Raquel lo logra con creces. Es una gran profesional, con un gran corazón. Y ese corazón lo pone en cada sesión. Para ser honestas, acudir a terapia no es un paso fácil, ni siquiera algunas sesiones lo son, pero Raquel hace que todo sea más sencillo, más cómodo y seguro. Una de las mejores cosas que me han pasado en esta vida es haberme cruzado en su camino.

– AMPARO

"Para mí desde el momento que comencé mi terapia fue como un descubrimiento de mi alma de quien verdaderamente soy la persona que estuvo enterrada debajo de unas losas. Gracias a la terapia fui quitándome una por una cada una de esas losas para renacer la persona que hoy soy...

…En la terapia fue mi refugio mi hogar mi familia mi apoyo mi calor todo esas cosas juntas donde no las tenía… Donde podía expresar sin miedo mis sentimientos donde me enseñaron a quererme a cuidarme y a ver que hoy soy una persona valerosa y fuerte y dónde pude encontrar mi libertad

Me sentí querida apoyada protegida en todo momento durante todo mi proceso y mi acompañamiento hacia este camino de mi libertad.

– NACIDA LIBRE

"Ja fa uns deu anys que vaig començar a fer treball personal i terapèutic amb la Raquel. Dic treball personal perquè gràcies a ella vaig començar a créixer interiorment, així com a aprendre a escoltar-me i enfocar la vida d’una altra manera. I dic treball terapèutic perquè vaig sanar molts aspectes que m’angoixaven, avergonyien o em feien sentir malament...

…Ella ha estat la primera terapeuta que m’ha ajudat a millorar personalment, a enriquir-me dia a dia i a continuar creixent. Doncs per a mi és un treball que no s’acaba mai i que al llarg de la vida diverses són i seran les persones que sé que acompanyaran.

En aquells moments la meva situació econòmica no era la més favorable, però les ganes de començar a evolucionar i l’adaptació per part de la Raquel quant a freqüència de les sessions va fer que iniciés el procés i que aquest fos constant, gradual i mateix temps satisfactori.

Segurament el fet que hagi estat la primera persona amb la qual vaig començar aquest procés fa que li tingui una estima especial. Guardo un gran i bonic record de tot el que vaig poder compartir i treballar amb ella. Ara em fa Il·lusió poder compartir aquesta experiència amb vosaltres i agrair així en certa manera tot el que ella em va aportar.”

– ENRIC

"El trosset de camí que vaig fer amb la Raquel ha estat força determinant en la meva vida. Amb ella vaig treballar moltes coses i vàrem posar llum juntes a molts racons interns que no em deixaven viure d’acord amb els meus valors, el meu desig i el respecte cap a mi mateixa. Uns racons que ni n’era conscient que tenia!!!

…Havia fet teràpia abans i no sé, diria que aquest ha estat un acompanyament subtil, amb un ritme molt orgànic i molt suau, però no per això un procés llarg i dens.

En un any  vaig percebre canvis molt profunds, d’aquests amb els que ja no hi ha marxa enrere.

De la seva mà he descobert el poder dels límits, propis i externs, el com t’arriba a condicionar – i debilitar – el sistema de valors i creences patriarcals, he après a dialogar amb les meves emocions, a no tenir-les por i empatitzar amb elles, la importància de la dignitat i de donar un lloc a les cures. He fet un “reset” de tots aquells patrons que com a dona em tenien en un carreró sense sortida; culpabilitat, perfeccionisme, complaença cap als altres.

No sé, estem en una societat que et fa creure que vius com vols i no és així.  Un treball de desmuntar creences tan alliberador!!!

La Raquel té moltes eines i una escolta molt fina, a part d’una manera d’aproximar-se tendra i càlida, que necessitava per trencar amb tot el que explico.

Ara fa set mesos que ens vam acomiadar i és molt especial sentir els efectes d’aquesta teràpia. Em sento lleugera i en pau. Sento que tinc el control de la meva vida, que tot i que passen coses, hi ha una base d’autoamor i saviesa que em fa relacionar-me amb resiliència i tranquil·litat amb la vida.”

– ANÒNIMA

"Sigo viva y en marcha. Salvé mi vida con la ayuda de Rakel, su respeto y paciencia consiguió despertar mis alertas y sobrevivir por encima de “él” y su siniestra voluntad."

- MLF

El meu cas suposo que és com el de molta gent després de la pandèmia. Ha estat un tràngol que ha aprofundit l'estrès i l'angoixa, però no només durant els mesos del confinament, sinó sobretot després.

Aprofito aquest espai en primer lloc per donar les gràcies a la Raquel perquè és una professional de primera. I en segon lloc per donar testimoniatge de la meva experiència a  consulta.El meu cas suposo que és com el de molta gent després de la pandèmia. Ha estat un tràngol que ha aprofundit l’estrès i l’angoixa, però no només durant els mesos del confinament, sinó sobretot després. Gairebé un any i mig després l’agonia i l’angoixa no desapareixien i és per això que m’atreveixo a demanar ajuda a una especialista.Arribo a consulta amb un estat força depressiu i amb ganes de tornar a sentir-me bé amb mi mateix i prendre els problemes que m’assolen . La Raquel m’ha acompanyat i aconsellat molt bé des del principi donant unes directrius que havia de mirar de seguir. És una professional que no només es limita a escoltar i a no intervenir, sinó que dona consells (amb el risc que comporta) perquè els posi en pràctica. Ella em proposava petits objectius per tal de superar i anar encarant aquestes situacions i després analitzant-les i comentant-les a consulta ha estat com la Raquel m’ha ajudat tantíssim en aquest procés per sentir-me una altra vegada feliç. No trobava la felicitat que sento ara mateix i l’estat en què em trobo des de fa molts i molts anys.Del carrer sense sortida emocional on em trobava, la Raquel m’ha donat moltes eines per mirar de sortir-ne.

– ANÒNIM

"La Raquel m’ha canviat la vida… Feia molts anys que notava que alguna cosa en mi no anava bé. Tenia moltes pors, inseguretats, molt sovint em notava neguitosa i les meves relacions acostumaven a ser molt tòxiques sobretot a nivell de parella....

…Als 21 anys vaig començar una relació sentimental, havíem anat a viure junts feia poc i estava amb un moment bo i d’estabilitat.

Cal dir que el meu estat anímic anava molt lligat en el moment sentimental amb el que em trobava.

Un dia després de tenir relacions sexuals amb ell, em vaig començar a sentir molt malament, m’en vaig anar el lavabo i em vaig autolesionar amb unes estisores mentre plorava assentada al terra. Aquí va ser la primera senyal: Claudia alguna cosa t’està passant que no estàs detectant.

Dels 24 als 33 anys la majoria de les meves relacions no van ser massa positives: manipulació y dependència emocional, “tiras y afloja”, relacions esporàdiques amb les que després em sentia malament sense saber el motiu, inclòs amb una de les parelles hi va haver maltractament psicològic directe i físic en una ocasió.

Als 28 anys després d’acabar la meva estada doctoral a Anglaterra em vaig sentir forta, havia estat tres mesos sola en un altre país, l’idioma del qual no dominava a la perfecció, i treballant amb una universitat de prestigi, per mi havia estat tot un repte. Vaig decidir anar-me’n a viure sola quan vaig tornar a la meva ciutat natal.

Un dia va venir una amiga a casa i em va explicar que en ocasions, quan es sentia malament s’autolesionava. Vam estar parlant durant molta estona fins que finalment a mi em va sortir dir-li sense pensar-ho, com si les meves paraules fluïssin soles, que el meu tiet havia abusat de mi i que, en alguna ocasió a mi també m’havia passat el que en ella li passava.

Després, aquell mateix dia, vaig explicar-li a la meva germana el que m’havia passat per primer cop i vaig decidir anar a una psicòloga que m’havien recomanat. Des del minut que em vaig assentar a la cadira vaig començar a plorar i li vaig explicar tot el que recordava. Em va preguntar si jo li havia dit als meus pares i si algú més ho sabia i jo li vaig dir que no tenia intenció de dir-li’s mai ja que, la meva família quedaria destrossada i no volia que això passes. El segon dia, vaig estar millor i vam parlar sobre el meu dia a dia. Aquesta professional va tenir la impressió de que aquest fet no m’influïa en el meu dia a dia, que jo anava fent la meva vida satisfactòriament, que tenia una vida laboral excel·lent i que m’omplia. Ella no creia que aquest fet m’afectés. Allí vaig aprendre que no hi havien professionals, ni millors ni pitjors, sinó que has de realitzar un vincle amb ells i es possible que això no passés en aquest moment.

Després d’aquesta conversa vaig començar a pensar que exagerava, que potser aquest fet no era per tant i que tot estava bé. Molt en el fons sabia que hi havia alguna cosa en mi que no funcionava, estava com a trencada. Recordo una frase que li vaig dir amb un amic: sento com si portés tota la meva vida buscant alguna cosa i no sé el que, em falta algo.

Cinc anys després, vaig realitzar una formació a la feina sobre violència de gènere on vaig conèixer una companya de la Raquel que em va fascinar per la seva força i manera de pensar a més del contingut que explicava.

Vaig agafar molta força i li vaig demanar parlar després de la formació. Vaig explicar-li el que m’havia passat i em va dir que ella no podia ajudar-me però que tenia una companya que creia que si.

Al dia següent vaig parlar amb la Raquel, des del primer moment em va transmetre una confiança absoluta i em va fer sentir només amb una trucada de telèfon que ja no estava sola, havia trobat a algú que em podia ajudar.

Recordo que un dels primers dies vam parlar sobre si ho havia explicat a algú. Vaig dir-li les mateixes paraules que a l’altre professional: Mai ho diria, destrossaria la meva família. La seva resposta va ser: I a tu, qui et cuida llavors?

La Raquel em va acompanyar primer de tot a estimar-me, a ficar-me a mi en primer lloc i a descobrir que això no és ser egoista: és amor cap a tu igual que el podem tenir cap als altres. Jo mai m’havia posat en primer lloc i sempre posava el benestar de l’altre per davant. Sinó em sentia egoista.

També, em va acompanyar a acceptar i entendre el que havia passat: En el moment en el que vaig viure aquestes experiències de violència intrafamiliar, era molt jove, no comprenia el que havia passat ni el per què, sentia que era jo qui d’alguna manera havia provocat aquelles situacions.

La Raquel em va ensenyar que el bloqueig era quelcom natural davant d’una reacció de por o de no enteniment ja que en aquell moment jo a aquella persona l’estimava, era la meva família, però ell no m’havia respectat a mi i m’havia danyat. Vaig tenir moments en que em sentia com una nina que l’havien trencat.

Encara que la teoria la tenia molt clara, vaig aprendre que encara que de vegades ens bloquegem i no sapiguem dir NO, el teu cos, la teva expressió està rebutjant aquella situació i l’altre persona en aquell moment no esta respectant la teva integritat.

A través de les diferents sessions amb la Raquel, vam anar posant-li paraules al que havia passat, vam anar clarificant records, ja que els records que jo tenia eren com flashos però no hi havia un fil conductor ni temporal.

Recordo en que la Raquel em va dir que visualitzés un curt. Al principi em feia temor mirar-lo, però un cop vaig començar no podia deixar de mirar el que estava passant, em sentia tan identificada amb tot el que estava veient, fins que es una de les escenes la noia va explicar que, un molt bon amic l’havia violat. Quan va acabar el curt, em van fluir les paraules, a mi també em van violar i vaig començar a plorar. Mai havia pronunciat aquelles paraules i vaig arrancar a plorar com si no hi hagués un demà però per altra banda era com un “uffff! que alliberada m’estic sentint”.

El més significatiu de tot el que va fer la Raquel per a mi, es que em va agafar de la mà per posar-me en primer lloc. La Raquel em va fer veure que, quan jo no estava en aquest primer lloc, si jo mateixa no cuidava de mi, les relacions intrafamiliars i externes que podia tenir moltes vegades es convertien en tòxiques. Una de les frases que em va dir va ser: és molt còmode que sempre hi hagi Claudia quan algú la necessita i em va fer la mateixa reflexió, però aleshores tu on quedes?

Ha estat i està sent un procés difícil però tant i tant positiu a la vegada que em costa expressar en paraules tot el que he canviat i lo bé que em sento.

A dia d’avui, el meu pare és coneixedor d’alguns d’aquests fets tot i que tracten del seu germà i tenien molta bona relació, quasi diària. Mai havia pensat que fos capaç de verbalitzar-ho. El meu pare en cap moment va posar en dubte la meva paraula (crec que és una por que tenim totes quan hem patit alguna experiència similar) i em va recolzar en tot moment. L’únic que em va preguntar amb molt de dolor va ser: Claudia, per què no m’ho vas dir abans? I ara sé respondre aquesta pregunta: perquè em sentia culpable i tenia por.

En una de les sessions amb la Raquel que també va ser molt significativa, recordo que vaig anar molt il·lusionada. Li vaig dir: -Raquel, saps que et vaig dir que sempre tenia la sensació d’estar buscant alguna cosa?. Ella evidentment em va dir que si, perquè sempre està atenta absolutament a tot i en tot moment. I recordo que li vaig dir: – Doncs ha desaparegut, de sobte, ja no la tinc. Era jo, m’havia perdut en el camí però ja m’he trobat. Em buscava a mi mateixa.

A dia d’avui ja no em sento jutjada, ja no em sento que sóc etiquetada si ho explico, i ja no em sento una víctima. He convertit la meva debilitat en el meu punt fort perquè estic ajudant a altres dones i gràcies en aquestes experiències puc entendre-les molt millor i puc fer que no es sentint soles com jo em vaig sentir fins que vaig trobar a la Raquel. Ara ja no tinc por, he sigut una víctima però he après a acceptar aquest fet però ser conscient que això no em defineix com a persona.”

– CLAUDIA